jueves, 21 de enero de 2010

EL BAILE DE LA VICTORIA SIN PREMIO A LA MEJOR PELÍCULA DE HABLA NO INGLESA


El baile de la victoria' se queda fuera de los Premios Oscar

La película del español David Trueba no podrá optar al premio a Mejor película en lengua no inglesa

AGENCIAS - Madrid - 20/01/2010

El largometraje de El baile de la victoria no podrá hacerse con la estatuilla que premia a la Mejor Película Extranjera en los Premios Oscar. La candidata española, dirigida por Fernando Trueba, no está entre las nueve seleccionadas para optar al codiciado galardón, ha informado hoy la propia Academia de Hollywood. Supone el último corte antes de las nominaciones, que se anunciarán el próximo 2 de febrero.


Fernando Trueba

Fernando Trueba

A FONDO

Nacimiento:
18-01-1955
Lugar:
Madrid

La Academia del Cine de España optó por este filme para representar al país en la próxima ceremonia de entrega de premios frente a otros títulos como Mapa de los sonidos de Tokio, de Isabel Coixet, y Gordos, de Daniel Sánchez Arévalo. Había quedado sin opciones Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar. El manchego, uno de los cineastas españoles más reconocidos internacionalmente, ha conseguido que su película estuviera nominada a los últimos Globos de Oro y ganó la semana pasada el premio Critic 's Choice Awards, de La crítica estadounidense.

Entre las finalistas, destacan El secreto de tus ojos, de Juan José Campanella, representante del cine argentino, y la cinta de la directora Claudia LLosa, la peruana La teta asustada. Compiten también Un prophète (Francia), Samson & Delilah (Australia), The world is a big and salvation lurks around the corner (Bulgaria), Ajami (Israel), Kelin (Kazajstán) y Winter in wartime (Holanda).

La gran favorita es La cinta blanca, del alemán Michael Haneke. La cinta cuenta a su favor con el Globo de Oro a Mejor Película en Lengua Extranjera (estos premios están considerados la antesala de los Oscar) y la Palma de Oro del Festival de Cannes. La 82 edición de entrega de los Oscar tendrá lugar el 7 de marzo en el Teatro Kodak de los Ángeles.

viernes, 8 de enero de 2010

PREMI JOSEP PLA

Trenta-quatre autors aspiren a guanyar el Josep Pla
També es concedeix aquesta nit el Nadal, el guardó literari més antic de l'Estat, que suprimeix el premi al finalista. La festa de Destino torna a l'Hotel Palace, antic Ritz, el seu escenari habitual
AVUI.cat
Barcelona
Ult. Act. 06/01/2010 19:36
Un total de 34 originals competeixen per guanyar el premi Josep Pla de narrativa en català, que atorga aquest dimecres a la nit l'editorial Destino en la mateixa festa literària en què es concedeix el Nadal, de narrativa en castellà, el guardó més antic de l'Estat espanyol.

La vetllada de Destino torna aquest any a l'hotel Palace, l'antic Ritz, el seu escenari habitual després que l'any passat es va celebrar a l'Avenida Palace.

Dotat amb 6.000 euros, el Josep Pla és menys rendible econòmicament que altres premis de literatura catalana –el Llull, per exemple, ofereix 90.000 euros al guanyador–, però compensa la veterania del guardó, que aquest any arriba a la 42a edició. La decisió està en mans d'un jurat format per l'escriptor i articulista de l'AVUI Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Ester Pujol i Àlex Susanna.

L'any passat, el periodista de Catalunya Ràdio Gaspar Hernàndez va guanyar el Pla amb la novel·la El silenci.

Paral·lelament, el Nadal arriba a la 66a edició i suposa un premi de 18.000 euros per al guanyador. Aquest any, a més, serà l'únic afortunat, ja que el guardó al finalista s'ha suprimit. Un total de 261 novel·les aspiren a obtenir el reconeixement. Els textos són procedents de tot l'Estat i també de França, Portugal, els Estats Units, l'Argentina, l'Uruguai, Xile, Mèxic, Colòmbia i el Brasil.

Maruja Torres va obtenir el premi l'any passat amb Esperadme en el cielo, dedicat a Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán.

ENTREVISTA A CLARA SÁNCHEZ


NTREVISTA: CLARA SÁNCHEZ Ganadora del Premio Nadal
"El ser humano tiene una inclinación natural al abismo"

CARLES GELI - Barcelona - 08/01/2010


"Tengo como un detective en la cabeza que me hace buscar en el otro lo que no quiere darme; disfruto con lo que descubrimos sin que los otros quieran". Suerte que las entrevistas al ganador del Premio Nadal al día siguiente del evento son cortas, porque la afirmación de Clara Sánchez (Guadalajara, 1955) daría miedo si no fuera por su rostro afable.

"Somos detalles, pura psicología, mente sobre cuerpo: engañar, aprender..."

En cualquier caso, sirve como explicación de la alta densidad psicológica con la que suele vestir a sus personajes, recurso que también está en Lo que esconde tu nombre, su novena novela y con la que ha obtenido la 66 edición del decano de los galardones literarios. Un matrimonio nazi de ancianos de incógnito en la costa alicantina; Julián, un ex prisionero de Mauthausen que les da cerco, y la treintañera Sandra, que busca sentido a su vida mientras trabaja en casa del matrimonio, son los tres escenarios humanos en los que, en una mezcolanza de novela negra, tema histórico y relaciones humanas habla "sobre el miedo y el coraje, sobre la valentía para darse uno cuenta de a qué tenemos miedo".

Pregunta. Como amante de la psicología: ¿cómo explica que el hombre deje impune a gente que cometió tales barbaridades?

Respuesta. Es que el ser humano tiene una inclinación natural a buscar el abismo, lo turbio. Y eso explica que no se persiga a veces según a quién o que se siga a un dictador o que veamos por televisión según qué comportamientos sin inmutarnos; lo sensato, como concepto, nos aburre.

P. Sandra apunta a personaje naif: no sabe casi nada del nazismo, qué hacer de su vida y está muy alejada del resto...

R. En la novela, los ancianos o Julián arrastran su pasado como verdugos o como víctimas y frente a ellos coloco a Sandra, que sólo ha visto un par de documentales sobre nazis y está ahogada por los problemas del presente; representan dos momentos históricos muy cercanos en el tiempo pero casi en las antípodas psicológicamente: estamos ante una fractura generacional como nunca antes entre mayores y jóvenes y esto impide cierto aprendizaje de la vida porque lo más importante lo aprendemos, siempre, a través de personas.

P. ¿De ahí la importancia de la psicología?

R. Como decía Stendhal, somos detalles, pura psicología, mente sobre cuerpo: engañar, aprender... Para esta novela, partí de una imagen que vi en la prensa y luego me puse a pensar qué habrían hecho esos dos nazis, qué yogur con calcio debían comprar y luego me metí en su casa a partir de los ojos de Sandra...

P. Lleva nueve novelas en 20 años y dos grandes premios. ¿Se atreve con un primer balance?

R. Estoy sorprendida de escribir siempre novelas sobre la actualidad, del presente, porque es en el presente cuando sentimos el calor del sol y la vida; quizá sea una manera mía de intentar retenerlo; igual escribo porque deseo poner este mundo tan cambiante en la mesa y frenarlo y pensar sobre él; lo que uno pone cuando escribe es el carácter.

P. ¿Y de qué otros caracteres se siente gemela?

R. De la tradición de Otra vuelta de tuerca, de Henry James: ir desvelando el trasfondo de las personas desde lo formal con estructuras sencillas porque el lector no tiene porqué ser fontanero. Contrapunto, de Huxley, Dos Passos y la novela negra también completan ese mundo.

P. ¿Naturalismo?

R. No, siempre hay algo kafkiano: este mundo me parece extraño.

P. ¿Extraño?

R. Sí, supongo que porque cambié mucho de lugar de vivir, mi padre era ferroviario y tanto cambio siempre produce una sensación de pérdida, de inestabilidad, de algo onírico; por eso me escondí en la lectura y el cine.

P. Hablando de cine, ponga casting a su novela.

R. El director, Martin Scorsese, por Uno de los nuestros pero también por La edad de la inocencia, eso de ofrecer dentro y fuera de uno... Julián tendría que ser Federico Luppi; para el matrimonio nazi necesito un casting y para Sandra, Scarlett Johansson con el pelo castaño. ¿O quizá una chica más dura?

martes, 5 de enero de 2010

PERICO SAMBEAT

Perico Sambeat, músico de jazz, saxo alto, además de tocar de forma magistral imparte talleres para futuros músic@s

viernes, 1 de enero de 2010

"Al públic li agraden els films en què la gent s'enamora"
Entrevista a Aaron Eckhart, actor que protagonitza el film 'Love happens', en què interpreta un home que ensenya als seus seguidors a superar la pèrdua d'una persona estimada.
Actor de teatre reputat, Aaron Eckhart és un dels valors emergent de Hollywood, sobretot després del seu paper de Two Faces al Batman de Christopher Nolan El cavaller obscur. Ara es posa dins la pell d'un home destrossat per la vida que intenta superar la mort de la seva esposa amb un llibre d'autoajuda. A Love happens, que s'estrena aquest divendres, l'acompanyen Jennifer Aniston i Martin Sheen.

Què és el primer que va dir quan li van proposar aquesta pel·lícula?
Em va fer molt feliç pel moment de la vida en què em trobo, sobretot per poder treballar amb un equip tan bo. La volia fer. I m'encanta el personatge, el director...

És un personatge molt diferent al que ha fet fins ara.
Sí. Mai faig el mateix personatge dues vegades.

Qui és Burke?
És com molts homes. Un paio normal, la vida del qual va canviar radicalment amb la mort de la seva dona. La pena l'ha consumit. I l'única manera que troba per tirar endavant és ajudar altra gent. Però com amb tot, quan tens èxit, sempre en vols més, i més, i més. Perds el món de vista davant dels diners, la fama... Burke és una mica més gran del que voldria.

¿No creu que hi ha moltes semblances entre Burke i Two Faces, el personatge que interpretava a El cavaller obscur?
N'hi pot haver en termes generals. Això de fer un paper davant del públic, de manipular l'audiència, de portar-los a fer alguna cosa.

Quina va ser la part més dura de Love happens?
Aconseguir fer creïble l'idil·li, trobar la màgia.

¿Creu que aquesta mena de pel·lícules poden ajudar l'audiència?
A la gent li agrada aquesta mena de pel·lícules. Al públic li agrada veure pel·lícules en què la gent s'enamora i, sobretot, si hi és Jennifer Aniston. L'amor és una cosa que sempre ha atret la gent a la poesia, la música, el cinema, la literatura...

Expliqui'ns la seva experiència d'enamorar-se de Jennifer Aniston.
Una molt bona experiència. [Riu.] La gent s'enamora sempre d'ella.

Ha treballat a Hollywood i dins el cinema independent nord-americà. Què prefereix, com a actor?
A un actor, el que li interessa, quan comença, és tenir un bon guió, i després tenir un bon director. I, sobretot, grans actors al voltant. Per créixer com a intèrpret, el més important és treballar amb grans actors. Has de mirar-los, has de contagiar-te de la seva energia, has de convertir-te en algú sense por i amb valentia, com ells. Per adonar-te que tu, tu sol, pots ser igual de valent en una pel·lícula. Quan entens això, esdevens únic i ets capaç de volar. Això és el més important.

¿Amb què es queda, amb el cinema indie o amb Hollywood?
Actuar és actuar. Molta gent diu que hi ha diferències entre un món i l'altre. Però realment no n'hi ha. Perquè actuar és transmetre emocions reals, un comportament autèntic. Al teatre, ho has de fer cada nit, damunt d'un escenari. I al cinema és el mateix.
Presenten els dos primers facsímils de l'obra d'Ausiàs March editada abans del segle XX.
Les institucions valencianes tenen previst de produir vuit textos més del poeta valencià en el marc dels actes del 550 aniversari de la seva mort

La direcció general del Llibre i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana han presentat aquest dimecres els dos primers facsímils de l'obra del poeta Ausiàs March corresponents a edicions anteriors al segle XX. Es tracta d'una edició en castellà, datada l'any 1539 a València, el primer text que publicava la seva obra i d'una altra en català de l'any 1543, datada a Barcelona. Properament s'editaran vuit facsímils més del poeta valencià fins completar la desena d'edicions de March anteriors al segle XX.

Des d'aquest dimecres ja es poden llegir els dos primers facsímils que reprodueixen les primeres edicions dels poemes d'Ausiàs March tal com van ser editats al segle XIX. La consellera de Cultura del govern valencià, Trini Miró, i el responsable d'aquestes edicions, Jaume J.Chiner (un dels més grans experts en l'obra del poeta valencià) han presentat aquest dimecres a València aquests dos primers facsímils.

Es tracta del volum Las obras del famosissimo philosofo y poeta Mossen Osias Marco traduzidas por don Baltasar de Romani ; y divididas en quatro Canticas (editat a València l'any 1528 a càrrec de Joan Navarro) i de Les obres de mossen Ausias March : ab una declaratio en los marges de alguns vocables scurs, edició de l'any 1543 a Barcelona pel mestre Carles Amoros.

A 30 euros
En el marc de les commemoracions pel 550è aniversari de la mort del poeta Ausiàs March, que es complia aquest 2009, la consellera Trini Miró, ha anunciat que properament veuran la llum nous facsímils de les edicions datades a València l'any 1560 i a Valladolid l'any 1555. Aquestes edicions s'emmarquen en el total del deu volums que es preveuen editar de l'obra del poeta, anterior al segle XX. De tots aquests facsímils els darrers cinc, entre els anys 1545 i 1889, estan editats a Barcelona. Els llibres es comercialitzaran per un preu de 30 euros.

L'expert en l'obra d'Ausiàs March, comissari de les exposicions dedicades al poeta i supervisor de les edicions d'aquests facsímils, Jaume J. Chiner, ha destacat la importància de poder tenir a les mans les edicions dels llibres del poeta "tal com varen ser editades". "Es tracta de les primeres edicions" a la península, ha dit, "tal com les van llegir Quevedo, Garcilaso o Baltasar Gracián". Chiner ha remarcat la importància del poeta valencià en el marc de la literatura medieval, destacant que en el seu temps "Ausiàs March va ser el poeta més important".

Exposicions sobre el poeta
Al llarg de tot aquest 2009, la Direcció General del Llibre ha organitzat dues exposicions al voltant de la figura d'Ausiàs March, que encara poden ser visitades. La primer és Ausiàs March en la Biblioteca Valenciana, que permet als visitants conèixer les diferents edicions de l'obra del poeta realitzades des de principis del XVI fins els nostres dies. En aquesta mostra també es poden veure estudis, cartells, gravats, etc que mostren la repercussió de March, tant en la literatura medieval com als nostres dies.

La segona de les exposicions, Ausiàs March a l'Arxiu del Regne de València presenta una selecció de documents del segle XIV i XV conservats en aquest arxiu i referents tant a March com a la seua família. El visitant tindrà accés també a la documentació original sobre la família March i la relació que mantenien amb el ducat de Gandia i altres aspectes de la vida pública i privada del poeta.